Arxivar per febrer 2008

Eleccions espanyoles 2008: cal que guanyi el PP (sense majoria absoluta preferiblement)

febrer 16, 2008

null

Donat que Catalunya només sortirà veritablement beneficiada d’unes eleccions espanyoles el dia que tots o la immensa majoria dels seus habitants votin per partits d’obediència no madrilenya, i acceptant la impossibilitat imminent d’aquest escenari, no cal ésser cap persona versada en estratègia política per comprendre que el millor que li pot passar al país el 9 març 2008 és que a nivell espanyol guanyi el PP.

Això, de veritat, no és cap provocació : ho dic amb tot el convenciment i consciència de que el PP és enemic declarat de Catalunya i les seves institucions, incapaç des de la nit dels temps de reconèixer les més elementals de les veritats del Principat, fomentant l’odi d’una manera inaudita a l’Europa occidental de posguerra, no satisfets d’haver esquarterat i manipulat el país durant quaranta anys – per no parlar d’abans -. Un dia publicarem les llistes d’ignomínies, oprobis i declaracions mal fotudes que han acumulat.

També admeto, com desesperadament ens ha de recordar el PSC ( molt interessant que fa uns anys no els hi calgués fer-ho) que el PSOE no és tan hostil com el PP envers el país ( NO ES LO MISMO). Fet que, ja varem raonar, no hauria de servir per orientar el vot en un país veritablement lliure: coneixeu alguna contrada on l’esperit mogui les ales amb garanties, en la que es voti per aquells que són menys hostils, i no decididament favorables?

Però si guanya el PP, amb tota probabilitat no ho farà per majoria absoluta. I llavors:

1. Hi haurà gran pacte d’Estat nacionalista espanyol antinacionalista català i basc – improbable però no impossible, e.g Navarra-. Creiem fermament que això apujarà com mai la tensió a Catalunya i despertarà moltes consciencies apolítiques, procés que es podria intensificar amb una crisi econòmica que s’intueix a l’horitzó. Amb un vot espanyolista afeblit quatre anys desprès, la nostra capacitat i força moral de negociació podria créixer notablement. El PSC quedaria seriosament afectat i hauria de reaccionar.
2. Hi haurà pacte del PP amb CiU i PNB, com al 1996. Esperant que ho sàpiguen fer millor que Pujol en aquell any- a nostre parer i en perspectiva, un error històric de conformisme del que per la resta va ésser un extraordinari polític-, això obligaria CiU a demanar guanys realment importants i de justícia moderna . No ajudaria a millorar la imatge d’una Espanya suposadament presonera de malvats individus perifèrics, però mentre a Europa occidental l’autodeterminació dels petits romangui criminalitzada, no ens estarem d’actuar amb fermesa, espero i confio. Em direu, el mateix es pot fer amb el PSOE: responc, si ho fem amb el PP forcem el PSOE a fer de PP i salvar Espanya. L’agitació contra el nacionalisme perifèric quedaria neutralitzada durant una bona temporada, la credibilitat del PP feta miques, es superaria, en un sentit o altre, l’immobilisme actual- nefast i adormidor per a Catalunya, que esta’ desaprofitant, any rere any i per manca de prou voluntat, la capacitat d’entusiasmar i convèncer, de saber crear noves solucions.

No sabem si Catalunya com a idea del món diferenciada de l’Estat espanyol és prou forta per resistir una radicalització de les escomeses. Pensem més aviat que no: però farts del joc continuat de curt albirament, i convençuts de que el manteniment de l’estabilitat actual porta vers l’aigualiment més absolut de qualsevol voluntat de construir estructures amb idees pròpies, creiem que l’espera afavorirà només l’ofegament progressiu. Cal doncs no defugir l’enfrontament i la presa de decisions arriscades: no es pot continuar subvencionant per un costat el que es destrueix quotidianament per l’altre. Intentar fer de Catalunya un país amb una sola comunitat va ser una aposta decidida per evitar la trencadissa social: però ha generat una opinió publica majoritària incapaç de tirar pel dret, sempre pendent de no ofendre cap bàndol- un immobilisme amb el que els partits espanyols fan festa grossa-.

I si finalment el Partit Popular guanya per majoria absoluta, llavors la inestabilitat pot esdevenir realment explosiva. No ho desitgem, però, 33 anys desprès de la fi de la dictadura, no ens hauria de fer cap por.