PSC: aïllat sobre el tema equivocat

El Parlament de Catalunya ha votat amb el suport del 72% dels diputats una resolució que demana al President Zapatero la dimissió de la ministra de Foment Magdalena Alvarez.  L’únic absent era el President Montilla i l’únic partit que hi va votar en contra, el seu.
Crec que aquesta votació irrellevant, com tantes altres al Parlament, versa sobre un tema equivocat. Catalunya ha estat la única regió perjudicada per aquesta ministra, que és cert que sembla tenir escassa competència. Però el Principat no pot exigir unilateralment la dimissió d’un ministre d’Estat.
La única bona noticia, és que el PSC s’ha quedat aïllat (per primera vegada crec). Aquest partit, de magra capacitat propulsiva com ja vem argumentar, necessita estar contra les cordes per reaccionar, per prendre decisions que no siguin ‘anar fent’. Esperant que algun dels seus dirigents aclareixi d’una vegada quina estratègia tenen per aixecar el país i assegurar la seva viabilitat futura, només lamentem que hagin estat derrotats sobre un tema sense cap mena de conseqüència política i purament simbòlic i electoralista. Els temes veritablement importants, aquells que defineixen els recursos disponibles per a l’acció de govern –materials i de decisió-, hauran d’esperar.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Fulguracions

One Comment a “PSC: aïllat sobre el tema equivocat”

  1. Alexandre Says:

    Molt ben xifrada la clau d’aquest nou episodi de sobreactuació. Resulta un teatre més aviat llastimós, i per a ocultar la falta d’alternatives serioses, que el Parlament es dediqui a aprovar aquesta mena de resolucions que no tenen cap capacitat resolutiva i que, fins i tot, són poc elegants democràticament. De fet, per a qualsevol observador una mica eixerit, només acaben palesant la poca esma i el fariseisme amb els quals els nostres polítics fan front a la subordinació catalana.

    És a dir, o ens decidim d’una manera sòlida, ferma i sense marxa enrera a resoldre pels mitjans oportuns aquesta incapacitat -material i de decisió- o, com van fer en ocasió de l’Estatut, l’acceptem com a serfs obedients, ens resignem a acceptar el tracte més o menys bo que ens vulguin donar o aconseguim pidolar i ens deixem de numerets indignes i d’operetes còmiques que només afegeixen humiliació a la humiliació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: