Via!

Finalment els meus primers mots a FocsFollets, on intentaré
alternar reflexions i vivències personals amb intuïcions d’albirament més llunyà.

M’ha agradat aquest títol que l’Alexandre ha escollit, sobretot
per la presència d’un derivat de l’adjectiu ´foll´, que he redescobert
aquestes darreres festes, arran del quart volum del ‘Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana’ de Joan Coromines,
que col•lecciono a força de Nadals, amb l’ajut humil i disciplinat de la meva mare.

´Foll´ és llatí com l’Italià ‘folle’, a qui també li va sortir un competidor més vulgar que el va acabar suplantant: ‘pazzo’ en italià, ‘boig’ en català. Sempre m’acompanyaran els ecos del ‘de’remi facemmo ali al folle volo’ de Dante, el refrany que m’ajuda i m’ha ajudat, a totes les terres i contrades, a totes les escomeses i cruïlles. Els francesos, com comprovo aquí a Brussel•les, encara el privilegien.

És la mateixa història del meu estimat ‘Anyell’, una paraula de noblesa rara ,avui quasi desapareguda a la pràctica, presonera de dos ‘pobletans’ com ‘xai’ i ‘be’, i també del catalaníssim ‘corder’ de Ponent.
Quina sorpresa tan magnífica seria de trobar-se-la escrita
a l’aparador d’una carnisseria de Barcelona!

Ahir vaig recuperar per Internet un especial de TV3 sobre Pasqual Maragall.

1. Una sincera enveja per la capacitat d’envoltar-se de gent amb capacitat d’acció, que ha fet i desfet, amb encerts i errades, però que han decidit.
2. Una profunda decepció amb el seu nivell i el del seu cercle en Llengua Catalana (Desarrullar, buenu, puestu, pues, garantitzar,…). No hi ha axiomes que ens permetin deduir la veritat de la necessitat de saber parlar una llengua amb perfecció suficient, però una llengua que no es parla ‘correctament’ no pot generar cap pensament, cap ciència ni cap literatura potent, perquè és una llengua que no reflexiona sobre sí mateixa, que no s’autoreferencia, en definitiva que no pensa, que només tradueix, que no genera, que no crea.

L’Anglès, la meva estimada llengua bastarda per excel•lència, se’n va adonar a temps. Avui saber parlar un anglès que abelleixi és també saber pronunciar un munt de paraules llatines i franceses amb l’entonació correcte. Però cap ni una de nova amb aquesta procedència, des de fa moltes dècades.

Paolo

Explore posts in the same categories: Lingüística

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: