Comentaris a: The long journey towards Democracy

Per: Lloança dels armenis « rastres, vestigis, derelictes

Lloança dels armenis « rastres, vestigis, derelictes — Mon, 11 Feb 2008 23:00:38 +0000

[...] de Robert Fisk a The Great War for Civilisation hi té alguna cosa a veure. A Fum i estalzí i a Focs Follets s’hi han publicat sengles reflexions amb aquest rerafons. També Francisco Veiga al seu vibrant [...]

Per: suberna

suberna — Thu, 08 Nov 2007 21:37:03 +0000

Thank you Emil for your comment. I must confess I also became aware of this hidden tragedy when I first saw ARARAT. It is an interesting coincidence, maybe it happened to many people. I still remember how Alex recommended it to me when we were both living in Madrid.

I totally agree with this function you assign to certain films, they spread knowledge. Even if it is a basic one, you always have to start from a simple idea. Then you get to learn more and more and maybe that initial idea changes or gets richer, but the most important thing is what triggers knowledge.

Per: Emil

Emil — Thu, 08 Nov 2007 09:25:50 +0000

I find your text not only inspiring but heartrending.
I discovered the Armenian genocide after watching a fantastic film, “ARARAT” from Atom Egoyan, an Armenian director. Sometimes movies are important just for that, for spreading the ignore truth of some historical facts. How is it possible that I had never heard about this European genocide? Why is it not in the history books?

Per: Alexandre

Alexandre — Mon, 05 Nov 2007 14:53:30 +0000

Impecable i inspirador, Paolo. Una argumentació precisa que permet plantar cara a aquells que, per escamotejar que les seves situacions de domini provenen d’inacceptables horrors del passat, sempre fan esment a la necessitat de parlar dels “problemes reals dels ciutadans” i aquesta demagogia tecnocràtica que coneixes a la perfecció.

Poc a poc vas deixant un planter d’idees que trobo fonamentals. I aquesta del deure moral que tenen qui es troben en una situació mínimament desofegada de repensar i plantejar problemes conceptuals i filosòfics, ferment ocult però determinant del devenir d’una societat, em sembla molt coratjosa i poc esventada fins ara.

L’assumpte turc, com tractes profusament, és delicat. Perquè, a més a més, Europa no ha jugat amb claredat de principi. S’ha limitat a posar la pastanaga i anar donant llargues, dient ara sí i ara no, ara valen les condicions parlades uns anys enrera i ara no. Caldria començar a treballar sense repòs per a escatir alguns punts de la negociació. Primer, decidir d’una vegada per totes si Turquia podrà mai accedir a la UE (i crec que Europa no estarà mai completa sense l’estat hereu de l’imperi otomà). Després plantar uns quants sine qua non (i l’acceptació de la responsabilitat del genocidi armeni i la restitució de la memòria dels massacrats n’és un que no pot retardar-se) i finalment, establir unes condicions i unes dates plausibles que puguin pactar-se sense submissions ni amenaces.