http://www.ramontremosa.com/ramonnews/data/upimages/ARTICLES_AVUI/2007_10_04_T-Sud=T-5_de_Barajas.pdff

Com diu “El cas de l’Aeroprt de Barcelona serà d’estudi internacional.

De totes les idees nocives que hem anat empassant-nos, la de que per anar a qualsevol banda -física, cultural o empresarialment- hem de passar per Espanya és la més perjudicial. Aquest filtre, aquesta referència, aquest demanar permís com si fossim part del servei, és suicida.
Amb l’excepció d’algun valent afany, només cal veure quin és el referent continu, obsessiu, del periodisme català; l’orientació del seu l’espai comunicació. Sabem amb un detall exhaustiu què passa a Madrid o a Albacete, i poca cosa i ben passada pel sedàs espanyol, d’Europa i del món. Quan s’acabarà aquesta servitud? Clar, que el nostre deficientíssim coneixement de l’anglès, per exemple, no facilita la feina. I com ho hem de corregir?
Com sempre delates, de cap manera, perquè tampoc tenim les eines (ja ni tan sols parlo de la voluntat) per a fer-ho. La generació a la qual pertanyem, que volta els 30, ja en té prou amb no perdre’s cap festa multicultural i cool que es faci a Barcelona i no semblar “provincià” o poc enrotllat si debat assumptes polítics i nacionals, quan no hi ha provincianisme més lesiu que aquesta continua despreocupació per prendre els regnes del futur i preparar-se fanàticament per a fer front sense hipoteques als seus reptes.
Provincianisme: jo sento entre fàstic i vergonya quan els empleats de TV3 o la “corpo” pronuncien els noms de ciutat estrangeres a la manera castellana (quan sovint la pronunciació nostre seria més propera). Què significa dir “Oporto” (quan en portugès i en català seria “Portu”)? A aquest graus de colonització hem arribat?

Per altra banda, aquest anar passant, anar treient-se de sobre els problemes immediats, aquest pensar a tres anys vista, amb l’alè electoral al clatell és una malatia típicament espanyola. Ja ho hem vist amb l’assumpte d’Euskadi, amb el llastimós desenvolupament del debat estatutari, amb aquesta por constant a allò que en diran de nosaltres el espanyols, a “el envenenamiento de la convivencia” que adverteixen els delegats colonials de Ciutadans, PP, PSOE. Aquí acaba l’ambició d’aquesta nefasta colla: veure si ens avenim més o menys amb els veins i si ens donen més o menys caritat, si caiem millor o pitjor, si no els emprenyem massa no sigui que ens retallin la pensió.